Tasca número 1

"En el nuevo paradigma educativo es necesario "aprender a aprender", puesto que la información no se ciñe a un espacio y tiempo determinado, sino que exige mantener cierta capacidad de aprendizaje a lo largo de toda la vida". Tiscar Lara (2005). Blogs para educar

Bé, crec que l'afirmació no pot ser més certa. Sóc partidari de definir l'educació com un procés d'ensenyament-aprenentatge que es dóna entre el docent i l'alumnat dins de l'aula al llarg de tota la vida. Tothom qui ensenya a alguna altra persona aprendra alguna cosa nova; al mateix temps que aquell que es ensenyat, indubtablement que també aprendra. Si no fos així no podriem estar parlant d'educació.

Pel que a mi respecta, sóc un xic de 28 anys que mai no havia creat cap blog i que, a més, he hagut de crear-lo sense seguir les ordres de ningú; tan sols algunes indicacions. Per tant, es pot dir que ha sigut una tasca d'autoaprenentatge. Aconseguir açò últim seria el disitjable per a poder afirmar que el procés educatiu evoluciona adequadament.

Retornant al tema de la pràctica, aquesta experiència m'ha servit per a coneixer el món dels blogs, un món del que coneixia de la seua existència tan sols per les notícies de la T.V. o de la premsa. És a dir, el contingut dels blogs, la seua funció... no eren del tot extranyes per a mi, però també és cert que desconeixia la seua capacitat i el seu potencial per a poder usar-se en la docència dins de l'aula. Si acceptem que el fenòmen dels blogs aparegué lligat a la comunicació, podrem comprendre la seua influència en el món educatiu; un món basat en la comunicació, en el diàleg entre docent i discent.

Aquesta eina que avui en dia tenim a les nostres mans té un potencial extraordinari per a l'educació dels nens i de les nenes; una generació que ha nascut i que ha crescut amb internet, la qual cosa ens obliga a nosaltres, com a futurs mestres, a assolir certs coneixements digitals.

Per tant, una vegada creat el blog i haver llegit un poc sobre el fenòmen del blog i el seu potencial en l'educació, he aprés que nosaltres com a futurs mestres no ens hem de tancar a l'ajuda que ens ofereixen les noves tecnològies, sinó que tot el contrari, hem de saber usar-les en benefici dels xiquets i xiquetes. I de segur que la societat del futur ens ho agrairà.